És hora d’endinsar-me a un nou món on les coses més estranyes poden arribar a ser les coses més normals. Tot i això no dubto ni un instant a accedí a aquell lloc. Caic de cop a un llit de cotó gegant. ¿Quina cosa mes estranya un llit de cotó gegant?. Camino una mica a la meva dreta…Aii que hem caic! Que careis es això? Això es mou! Uns animals que volen! Deu meu no em diguis que hi sóc sense menys ni més al cel? Sobre un núvol…Sí ara si que estic segura. Tinc que trobar una manera per tornar,per molt bonic que sigui tinc que baixar hi estic sotmesa a un munt de perills,de cop un gran ocell s’apropa a mi,em puxa al seu llom i comença a enlairar-se amb un vol fluït i no gaire ràpid. Ho veig tot con un trencaclosques excessivament petita tota Barcelona. Que bonic es tot això desde aquí dalt tot sembla un petit compte on les coses més normals són els gripaus que es converteixen en prínceps y les coses més estranyes són les persones com jo. Veig que va descendint cap a baix i em deixa en una caseta de un color groguenc. Em noto estranya,que diria la gent d’aquell lloc quan em divisaren? Prefereixo tacar els ulls sobre el meu amic el ocell i desfer-me d’aquest somni o incorporar-me a un altre…
No hay comentarios:
Publicar un comentario